Ευουλίτσα

Τα ρεμπέτικα άλλαξαν τόπο

Harlem Rebetiko Club

         Costava entrar al Harlem Jazz Club anit. Estava ple de gom a gom. La gent previsora ja havia ocupat els pocs seients disponibles i la resta intentava fer-se un lloc en els racons més impensables per veure la banda que ens havia de deleitar la nit. Hi havia grecs anyorats de la seva terra que havien vingut amb amics catalans per ensenyar-los quelcom genuí de la seva terra i per reviure, ells mateixos, les nits de taverna, menjar, vi i balls grecs que de segur que anyoren. Hi havia alumnes de l'Escola Oficial que hi havien acudit per apropar-se a la cultura de la que aprenen la llengua i respirar els seus sons. Molts també venien de la Comunitat Grega de Barcelona, com la Maria, que sempre trobem a cada glenti i que normalment ens acaba donant una lliçó de balls grecs i de gresca. També hi havia gent que no sabia de què anava tot allò i que de segur, van acabar descobrint un dels tipus de música més únics que hi ha.

         Takis Kunelis i Pergamos Project van començar amb un tema instrumental: acompanyaments rítmics amb la guitarra, adornaments de buzuki i solos orientalitzans de violí. El millor per traslladar imaginàriament els nostàlgics a una taverneta qualsevol d'algun barri del Pireu o d'Esmirna.

          I és que no parlem de músics qualsevols: el violinista Kyriakos Gouventas, nascut a Tessalònica, ha participat en alguns projectes de prestigiosos músics com Savina Yannatou, Giorgos Dalaras o Galini, a més de treballar com arreglista i director de música tradicional i clàssica. Yannis Alexandris, nascut també a Tessalònica, és un  lutier de renom i capaç de tocar diversos instruments de corda pinçada (guitarra, uti, baglamàs…), a més, ha participat en nombroses gravacions de famosos intèrprets de rebetiko. I l'ànima de la banda, Takis Kunelis, estudiós del rebetiko i recopilador de peces populars que formen part d'aquest gènere, va començar a reivindicar aquest estil de música als anys Setanta i el va actualitzar, utilitzant-lo com a arma contra la repressió de la dictadura. Kunelis ha dut a terme dos projectes musicals que fomenten els estils populars grecs: Enseble, una banda que uneix instrumentalistes experimentats de gèneres com el jazz, la música ètnica, clàssica o antiga amb músics del folklore grec, i el resultat del qual és una combinació d'estils d'autor, rebétiko i música popular grega. I Pergamos Project, la banda que ens va visitar ahir i que està especialitzada en el gènere del rebetiko.

         Takis Kunelis, tot i els impediments tècnics (micròfons desajustats, el murmuri massa alt de la gent, indecisió sobre la llengua vehicular -grec o itaià?- ) ens va fer cinc cèntims del què és la música rebetiko. Com i perquè va sorgir aquest estil i la importància que ha arribat a assolir a Grècia i que encara té. També ens va donar a conèixer un estil de rebetiko aparegut a Estats Units que van portar els immigrants grecs,  que es toca amb l'acompanyament d'una guitarra com si fos un buzuki i es canta. Aquest estil, ens explicava, estava influenciat per altres corrents musicals de l'època com el blues. Yannis Alexandris ens en va tocar una peça. I sempre aquella veu nasal de Kunelis, que semblava que sortís d'algun gramòfon vell, com si fos una gravació rescatada de l'oblit.

         Finalment la música es va animar i van sortir els anyorats dels balls grecs. Tot i els impediments de l'espai, van aconseguir dibuixar una petita rotllana i fer alguns passos davant dels músics, que per la cara que feien, agraïen aquella devoció. Hem de dir que molts dels que es van quedar asseguts mirant aquell divertiment, segurament es morien de ganes d'aixecar-se, eixemplar la rotllana -encara que hauria estat bastant difícil- i fer algun pas, ni que fos bàsic, per viatjar, gairebé de debò, a un Καφέ Αμάν d'Esmirna.